COMENÇAM UN NOU PROJECTE

Com podreu veure, no hi ha por que estiguem avorrits! Els dies passen volant i tenim tantes ganes d'aprendre, que ho hem d'aprofitar al màxim! Per això, a partir d'avui començam un nou projecte, però aquesta vegada d'art! Serà una xulada, estic segura! 

Resulta que s'àvia Corema d'enguany ens ha ben sorprès, això de ser de color blau...és ben curiós! Per això, ben encuriosits, avui hem parlat d'aquestes cosetes i jo he tingut la sort de poder-ho registrar i no perdre detall. Així que ja sabeu, orelles preparades (a n'aquest cas ullets ben oberts) i a xalar! Què mos espera un projecte amb moltes sorpreses i novetats!

TONIA: Vos enrecordau que s’altra dia vam penjar s’Àvia Corema al passadís?

EMMA: sí, enguany s’Àvia Corema és blava!

NIL: si, és una dona vella de color blau.

TONIA: i perquè trobeu que és de color blau? Què divertit, no?

ISAAC: però noltros no som blaus!

NIL: ni jo!

EMMA: yo he visto cuadros de un hombre que pinta mujeres azules muy parecidas.

TONIA: ah, si? I saps què nom aquest pintor què pinta dones blaves semblants a sa nostra Àvia Corema?

EMMA: sí, me parece que Marc Jesús. ¿Puede ser, Tonia?

TONIA: sí, com ho saps? A on has vist aquests quadres?

EMMA: en una tienda de Ciudadela, en tu pueblo.

ISAAC: jo crec que ell va morir.

EMMA: no, Marc Jesús no está muerto. ¿O si, Tonia?

TONIA: no, en Marc Jesús és viu i viu, de fet, a Ciutadella.

GABRIEL: ell pinta molt bé i molts de quadres, jo he vist uns dibuixos.

IÑAKI: i si cercam es seu nom amb sa tablet?

TONIA: me sembla molt bona idea! Ho cercam?

EMMA: si, si!

TONIA: però primer hem de sebre com s’escriu el seu nom. Qualcú ho sap?

IÑAKI: sa primera és M de Milan

EMMA: A de Andrea

NIL: R de Rodrigo

DANIELA: C d’Isaac

ISAAC: J de Jan

RODRIGO: E de Emma

DANIELA: si, aquella que té tres palitos

ISAAC: S d’Isaac

GABRIEL: U d’ull

ISAAC: i una altra vegada sa S d’Isaac

TONIA: molt bé! Idò ara que tenim es nom escrit, podem pitjar “intró” i podem començar a estar molt atents per veure avam que surt.

IÑAKI: uau! Tot són de color blau. Semblen dones blaves.

NIL: si, sembla que estan a sa platja mentre miren es sol.

RODRIGO: si, duen banyador algunas

EMMA: y otras llevas estrelles de mar en el pelo. Podríamos ir a Ciudadela a ver estos cuadros en autobús.

DANIELA: n’hi ha que també es banyen.

GABRIEL: una està mirant es diari davant un far i asseguda tranquil·la.

ISAAC: i una altra està asseguda davant un conte.

DANIELA: i també dormen. Estan relaxades! S’ho passen molt bé, no?

EMMA: està asseguda davall un arbre. Semblen fotos més que quadres, Tonia, perquè per ser quadres haurien de tenir un borde, no?

SEBASTIAN: aquesta dona va amb moto, brum bruuum!

EMMA: i ell com és, Tonia? També és blau?

NIL: segur que si, Emma.

IÑAKI: ell no deu ser de color blau, tu ni jo ho som de color blau. Ell tampoc.

NIL: idò, perquè pinta de color blau?

EMMA: perquè li deu agradar molt es color blau...si no no ho entenc.

IÑAKI: si, li deu agradar pintar-ho tot de color blau.

EMMA: t’imagines si tots fóssim de color blau?

ISAAC: com es pitufos i na patufeta.

EMMA: jo crec que l’haurem de demanar es seu nombre de telèfon i dir-li que vengui.

GABRIEL: si, així li demanam perquè pinta quadres.

NIL: si, i perquè pinta blau?