dijous, 22 de juny de 2017

GRÀCIES.




Després d'un altre curs tan intens, preciós i ple de primeres vegades, somriures i grans aprenentatges, crec que no hi ha millor paraula per arrodonir-lo que: GRÀCIES. Gràcies a tots i a cada un dels meus estimats astronautes, quin gust tenir-vos com a alumnes i com a acompanyants d'una bona part del meu camí com a mestra. Encara amb sa llagrimeta als ulls puc seguir dient que estic molt contenta i orgullosa, de voltros, de la vostra manera d'enfrontar-vos al món, de la vostra fantasia i alegria, de les ganes i també vessa (de tant en tant) que posau al fer les coses, de tots els canvis i de totes les petites grans passes que hem anat fent tots al llarg d'aquests mesos, junts. Estimant-nos, respectant-nos i aprenent a veure des d'uns altres ulls, des d'un altre cor i des de noves maneres de fer, de ser i de menjar-se el món.

Jo només esper que sempre recordeu aquesta etapa com un curs complet, viu i somrient, tal i com ho faré jo. Que recordeu cada un dels vostres companys, mestres i familiars que han anat passant al llarg del temps i de cada coseta que vos ha anat aportant cada un de noltros. Que mai vos faltin motius per somriure i que sempre hi restin les desil·lusions. La vida és molt complexa, però lo més polit de tota aquesta complexitat, és trobar-te amb gent senzilla, sencera i amb les idees ben clares pel camí, i açò sou voltros, les famílies. No dubteu que sou i heu estat un element clau al nostre dia a dia i no puc fer d'altra cosa que tornar-vos-ho a agraïr. Heu col·laborat, heu aportat, heu pensat amb tots i m'heu escoltat i recolzat en tot moment, GRÀCIES! Per jo, personalment, ja sabeu que ha estat un any molt intens i sacrificat, però, tot i que soni a tòpic, cada vespre, al guardar els apunts, anava a dormir ben contenta i alegre per organitzar tot lo que mos esperava el matí següent i de sentir el "bon dia Tonia" de cada matí, alegre, adormiscat i sincer. GRÀCIES! I vos puc assegurar que de tot lo que he estudiat fins ara, que no és poc, em qued amb moltes coses, però, sobretot, amb frases com aquesta: la primera fita de l'educació és agitar-la, però deixar-la lliure perquè es desenvolupi. 

Així que ja ho sabeu, agafau aquest procés tant polit com és el de ser pares i pensau que aquests anys no tornen i que jo sempre vos recordaré. Estic ben segura que demà, quan me posin davant s'examen, pensaré amb cada un de voltros, petits i grans, i amb tota sa sort que m'heu desitjat fins ara. GRÀCIES i més GRÀCIES! No sé si aquest bloc tindrà ús el pròxim curs, però esper que vos hagi agradat i servit a tots com a mitjà de comunicació de tot el que hem anat descobrint, vivint i sentit aquests mesos, i perquè, sempre que vulgueu, pugueu tornar enrere i remirar totes les nostres fotos d'aquests dos darrers anys!

Fins sempre i per sempre, a viure i somriure! 
MOLT BON ESTIU A TOTS, i molta sort en la vida. 
(a partir de mitjan juliol ens veim a les barres de les festes de poble i entre "un botet, l'amo!")

Tonia.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada